el programa

M’estic documentant sobre el país. M’he comprat la guia Lonely Planet de l’Índia i ja he començat a llegir el seu contingut. És una guia molt àmplia i sembla molt pràctica. També he començat a fer una planificació de la ruta més adequada. De sobte m’he adonat de la bestiesa que estic fent. Els costums fan de les seves i són tan profunds que et fan caure una i altra vegada amb el que precisament defujo.
He de sortir de les planificacions i deixar que siguin els meus propis passos els que tracin el meu nou camí.

És per això que estripo els fulls on començava a esbossar el viatge i decideixo que compraré sols un bitllet d’anada. La tornada la faré quan consideri que s’ha acabat el meu procés allà. Tan pot ser que hi estigui 5 dies com 5 mesos. A més de fugir de rellotges i planificacions, no puc anar amb cap horitzó temporal ja que no sé si m’adaptaré al país, si gaudiré de salut per avançar o si m’encisarà tant que necessitaré una estança més llarga.

La idea és marxar amb la roba posada, un ordinador portàtil per escriure un diari de bitàcola i per estar en contacte amb els meus de manera més econòmica, i res més. Tot el que necessiti ho hauré de comprar allà i naturalment procuraré fer el que els autòctons tinguin per costum fer. Intentaré viure amb el poble, enmig de la gent, en comptes de viure com a un “guiri”. Vull conèixer molt més de prop la seva vida.

A desgrat meu hauré de fer una excepció i em tocarà planificar el pròleg d’aquest viatge. Visat, vacunes, compra del bitllet, organitzar la meva absència per als meus clients, i alguna altra cosa que segur que em deixo i que més endavant em sortirà. Però bé, és imprescindible i ho de considerar com un “mal menor”.