Ja he tancat la compra del bitllet del vol a través d’atrapalo.com, amb la companyia KLM amb escala a Amsterdam. Sortida de Bcn el 3/3/2009 a les 6:20, arribada a Schipol a les 8:55. Sortida d’Amsterdam a les 11:05 i arribada a Indira Gandhi a les 23:30.
He contractat l’assegurança de cancel·lació que m’ha costat 22,52 € i el vol 515,49 €.
El vol de tornada l'he agafat pel 2/4/2009. Si no em puc quedar més temps ja el tindré i sinó el deixaré perdre, total, el cost de sols anada era més car que aquest.
dimecres, 3 de desembre del 2008
dilluns, 3 de novembre del 2008
i un altre canvi .. el darrer?
Hem estat gravant a l’Indi Studios del Pep Sala el nou disc dels Folls. Tot s’ha retardat per diferents raons. I ara l’Ajuntament de Terrassa ens ha confirmat la subvenció econòmica de la part de costos de producció del disc, a més de reservar-nos una actuació a l’escenari de la Plaça Vella per la Festa Major. No cal dir que això ens ha entusiasmat. Però personalment a mi m’ha desballestat els plans del viatge ja que això ens implica un treball de preparació del concert més intens. També s’ha de gravar el vídeo-clip del disc.
Total, que suposo que el pla d’anar a l’Índia sense data de tornada, serà molt complicat. En fi, ja veurem l’evolució del tema.
Total, que suposo que el pla d’anar a l’Índia sense data de tornada, serà molt complicat. En fi, ja veurem l’evolució del tema.
divendres, 3 d’octubre del 2008
un altre canvi de plans
Ara li ha tocat el torn al canvi de data.
Resulta que els preus dels vols pel dia 3 de gener ja s’han disparat. Ara ja sé quin és el límit de compra i per altra banda tres motius més per fel canvi de data:
He de deixar la comptabilitat de l’empresa del 2008 tancada per evitar dificultats posteriors, un canvi de servidor d’un client que he de fer a mig febrer i la col·laboració en el llibre digital de l’Emma que se li esgotarà el temps de presentar-lo. Tot això junt amb l’augment del preu del vol, fan que hagi de posposar la data.
Fixo la nova data al 3 de març: 3 del 3 del 9 : 3x3=9 : i serà l’any just de publicació del meu post inicial “La recerca”.
Resulta que els preus dels vols pel dia 3 de gener ja s’han disparat. Ara ja sé quin és el límit de compra i per altra banda tres motius més per fel canvi de data:
He de deixar la comptabilitat de l’empresa del 2008 tancada per evitar dificultats posteriors, un canvi de servidor d’un client que he de fer a mig febrer i la col·laboració en el llibre digital de l’Emma que se li esgotarà el temps de presentar-lo. Tot això junt amb l’augment del preu del vol, fan que hagi de posposar la data.
Fixo la nova data al 3 de març: 3 del 3 del 9 : 3x3=9 : i serà l’any just de publicació del meu post inicial “La recerca”.
dimecres, 3 de setembre del 2008
el canvi de plans
Hauré de comprar un bitllet d’anada i tornada. Surt més econòmic que un d’anada sol. En canvi el de tornada és més barat. Segurament és perquè hi ha molta més gent que va de Barcelona a Delhi per després tornar a casa i molta menys per anar de Delhi a Barcelona en que, probablement una majoria es queden aquí.
Ja fa un mes que estic fent un seguiment de preus de vols tant per www.atrapalo.com com per edreams.com.
Els més barats estan pels voltants dels 550 €.
Ja fa un mes que estic fent un seguiment de preus de vols tant per www.atrapalo.com com per edreams.com.
Els més barats estan pels voltants dels 550 €.
diumenge, 3 d’agost del 2008
el programa
M’estic documentant sobre el país. M’he comprat la guia Lonely Planet de l’Índia i ja he començat a llegir el seu contingut. És una guia molt àmplia i sembla molt pràctica. També he començat a fer una planificació de la ruta més adequada. De sobte m’he adonat de la bestiesa que estic fent. Els costums fan de les seves i són tan profunds que et fan caure una i altra vegada amb el que precisament defujo.
He de sortir de les planificacions i deixar que siguin els meus propis passos els que tracin el meu nou camí.
És per això que estripo els fulls on començava a esbossar el viatge i decideixo que compraré sols un bitllet d’anada. La tornada la faré quan consideri que s’ha acabat el meu procés allà. Tan pot ser que hi estigui 5 dies com 5 mesos. A més de fugir de rellotges i planificacions, no puc anar amb cap horitzó temporal ja que no sé si m’adaptaré al país, si gaudiré de salut per avançar o si m’encisarà tant que necessitaré una estança més llarga.
La idea és marxar amb la roba posada, un ordinador portàtil per escriure un diari de bitàcola i per estar en contacte amb els meus de manera més econòmica, i res més. Tot el que necessiti ho hauré de comprar allà i naturalment procuraré fer el que els autòctons tinguin per costum fer. Intentaré viure amb el poble, enmig de la gent, en comptes de viure com a un “guiri”. Vull conèixer molt més de prop la seva vida.
A desgrat meu hauré de fer una excepció i em tocarà planificar el pròleg d’aquest viatge. Visat, vacunes, compra del bitllet, organitzar la meva absència per als meus clients, i alguna altra cosa que segur que em deixo i que més endavant em sortirà. Però bé, és imprescindible i ho de considerar com un “mal menor”.
He de sortir de les planificacions i deixar que siguin els meus propis passos els que tracin el meu nou camí.
És per això que estripo els fulls on començava a esbossar el viatge i decideixo que compraré sols un bitllet d’anada. La tornada la faré quan consideri que s’ha acabat el meu procés allà. Tan pot ser que hi estigui 5 dies com 5 mesos. A més de fugir de rellotges i planificacions, no puc anar amb cap horitzó temporal ja que no sé si m’adaptaré al país, si gaudiré de salut per avançar o si m’encisarà tant que necessitaré una estança més llarga.
La idea és marxar amb la roba posada, un ordinador portàtil per escriure un diari de bitàcola i per estar en contacte amb els meus de manera més econòmica, i res més. Tot el que necessiti ho hauré de comprar allà i naturalment procuraré fer el que els autòctons tinguin per costum fer. Intentaré viure amb el poble, enmig de la gent, en comptes de viure com a un “guiri”. Vull conèixer molt més de prop la seva vida.
A desgrat meu hauré de fer una excepció i em tocarà planificar el pròleg d’aquest viatge. Visat, vacunes, compra del bitllet, organitzar la meva absència per als meus clients, i alguna altra cosa que segur que em deixo i que més endavant em sortirà. Però bé, és imprescindible i ho de considerar com un “mal menor”.
dijous, 3 de juliol del 2008
la data
Com que estic a les portes d’un aniversari típicament transcendent com és fer-ne seixanta, penso que la millor data per iniciar el viatge serà just la del meu aniversari.
Bé, per no marxar el dia 29 de desembre que és el meu aniversari real, deixaré passar el Cap d’Any i marxaré el dia 3 de gener que és l’endemà del meu aniversari oficial.
Sóc amant de vincles i relacions, per tant també el dia 3 és el que vaig publicar en aquest blog “La recerca”, que va ser la que va destapar l’olla de les inquietuds.
Bé, per no marxar el dia 29 de desembre que és el meu aniversari real, deixaré passar el Cap d’Any i marxaré el dia 3 de gener que és l’endemà del meu aniversari oficial.
Sóc amant de vincles i relacions, per tant també el dia 3 és el que vaig publicar en aquest blog “La recerca”, que va ser la que va destapar l’olla de les inquietuds.
diumenge, 15 de juny del 2008
canvi de bloc
Faig un canvi al bloc.
Com que ja sé el destí del meu viatge, faig el canvi de nom del bloc que tenia, per posar-li aquest unfollalaindia.blogspot.com.
Així a més del personal de tonfoll.blogspot.com, aquest em servirà per fer tota la descripció del viatge.
Com que ja sé el destí del meu viatge, faig el canvi de nom del bloc que tenia, per posar-li aquest unfollalaindia.blogspot.com.
Així a més del personal de tonfoll.blogspot.com, aquest em servirà per fer tota la descripció del viatge.
dimarts, 3 de juny del 2008
el destí
Si ara estic en un lloc acollidor, conegut, de benestar i riquesa, i on tot és controlat, he d’anar a un lloc inhòspit, desconegut, de malestar i pobresa, on hi regni el descontrol.
La meva parella m’ha induït a trobar el lloc adequat. Més, impossible! Perquè a més de complir aquells requisits, és un país barat i anirà bé per la meva economía.
També és el lloc indicat per a la recerca del bou per la seva espiritualitat i a més, és el país amb amb la major cabana bovina i són sagrats! Tot encaixa!
Tothom que conec que hi ha anat, diu que és un lloc que no et deixa indiferent. O t’encisa o et repel·leix.
Decidit doncs. Aniré a l’Índia.
La meva parella m’ha induït a trobar el lloc adequat. Més, impossible! Perquè a més de complir aquells requisits, és un país barat i anirà bé per la meva economía.
També és el lloc indicat per a la recerca del bou per la seva espiritualitat i a més, és el país amb amb la major cabana bovina i són sagrats! Tot encaixa!
Tothom que conec que hi ha anat, diu que és un lloc que no et deixa indiferent. O t’encisa o et repel·leix.
Decidit doncs. Aniré a l’Índia.
dissabte, 3 de maig del 2008
l'objectiu
Un cop presa la decisió d’anar a la recerca del bou, em plantejo com fer-ho.. per on començar... No sé a on vaig llegir, que per iniciar una nova etapa, primer s’ha de desaprendre tot l’après, sinó és impossible reiniciar quelcom de nou sense estigmes ni elements que condicionin. Per tant, he de pensar com puc fer per desaprendre, com puc fer -tal com fem als ordinadors- un “reset” del meu sistema central.
Tornar a tenir la ment neta d’un infant és impossible, en sóc conscient, però sí crec que no és utòpic poder despullar-me de certs costums, hàbits, idees, creences i fins i tot pensaments, d’una mentalitat empoltronida i aferrada en aquesta societat i en aquest país –que és el meu- i donar pas, sense reprovar res del que he fet i he sigut, a una re-educació del meu interior.
Sento la necessitat de fer-ho. Sento el mugit del bou que em crida i no puc fer oïdes sordes. I això és excepcional, ja que mai l’havia sentit, és a dir, estava fora de mi mateix, encegat pel mal us dels meus sentits. Però no el veig, només el sento. L’he d’anar a buscar.
Si ara estic en un lloc acollidor, conegut, de benestar i riquesa, i on tot és controlat, he d’anar a un lloc inhòspit, desconegut, de malestar i pobresa, on hi regni el descontrol. Si he viscut entre rellotges, planificacions d’objectius a curt, mig i llarg termini, mesura de resultats i anàlisis de rendibilitats, ara he d’intentar aprendre a viure sense mesurar el temps ni planificar ni analitzar res més que no sigui el meu jo interior. Com a mínim, intentar-ho.
Tornar a tenir la ment neta d’un infant és impossible, en sóc conscient, però sí crec que no és utòpic poder despullar-me de certs costums, hàbits, idees, creences i fins i tot pensaments, d’una mentalitat empoltronida i aferrada en aquesta societat i en aquest país –que és el meu- i donar pas, sense reprovar res del que he fet i he sigut, a una re-educació del meu interior.
Sento la necessitat de fer-ho. Sento el mugit del bou que em crida i no puc fer oïdes sordes. I això és excepcional, ja que mai l’havia sentit, és a dir, estava fora de mi mateix, encegat pel mal us dels meus sentits. Però no el veig, només el sento. L’he d’anar a buscar.
Si ara estic en un lloc acollidor, conegut, de benestar i riquesa, i on tot és controlat, he d’anar a un lloc inhòspit, desconegut, de malestar i pobresa, on hi regni el descontrol. Si he viscut entre rellotges, planificacions d’objectius a curt, mig i llarg termini, mesura de resultats i anàlisis de rendibilitats, ara he d’intentar aprendre a viure sense mesurar el temps ni planificar ni analitzar res més que no sigui el meu jo interior. Com a mínim, intentar-ho.
dijous, 3 d’abril del 2008
dilluns, 3 de març del 2008
la recerca
Desemparat per llocs inhòspits, perdut, comences la cerca del bou.
Les aigües es desborden. Les muntanyes segueixen llunyanes. El camí sembla no tenir fi.
Desesperat, cansat, cap on anar? Es fa tard. Què canten les cigales? Què callen els arços?
****
El bou no és lluny. Perquè cercar-lo? Si no sents la seva presència és perquè t'has apartat de tu mateix, perquè estàs fora de tu mateix. Encegat pel mal us dels teus sentits has perdut la teva llar i t'allunyes per camins incerts.
dilluns, 25 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
