Si ara estic en un lloc acollidor, conegut, de benestar i riquesa, i on tot és controlat, he d’anar a un lloc inhòspit, desconegut, de malestar i pobresa, on hi regni el descontrol.
La meva parella m’ha induït a trobar el lloc adequat. Més, impossible! Perquè a més de complir aquells requisits, és un país barat i anirà bé per la meva economía.
També és el lloc indicat per a la recerca del bou per la seva espiritualitat i a més, és el país amb amb la major cabana bovina i són sagrats! Tot encaixa!
Tothom que conec que hi ha anat, diu que és un lloc que no et deixa indiferent. O t’encisa o et repel·leix.
Decidit doncs. Aniré a l’Índia.
dimarts, 3 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada