Estic al tren viatjant cap a Delhi, el destí final en aquest país. Ja vaig fer el comiat d'aquest meu primer viatge, a Rishikesh al costat del Ganges, bo i esperant tenir l'opció de poder-hi tornar. I abans de tancar aquest blog, vull deixar constància del meu agraïment a tothom qui m'ha seguit en els meus periples per l'Índia.
Els comentaristes habituals m'han esperonat dia a dia, a seguir escrivint el meu diari al mateix temps que feien que no em sentís tant lluny de casa. Gràcies a tots ells, en Xino, en Joan, l'Aneris, la Ginebra, en Joan Mª, la Maribel i la Tes (disculpeu-me si em deixo a algú). (Per cert, conec a tots els comentaristes excepte la Maribel i la Tes. De la Maribel tinc possibilitat de contactar amb ella, però no així de la Tes. Puc arribar a saber de tu o prefereixes mantenir-te en l'anonimat?)
I als seguidors que han optat per no fer comentaris - que em consta que són bastants - agrair-los també el seu interès en seguir-me els passos, ja que des de l'ombra també es fa feina, i si més no, podien saber de mi, encoratjant-me en veure l'increment diari del comptador de visites.
Amb això queda tancat el blog en quant al dia a dia es refereix. Romandrà operatiu un temps per tal de que si algú vol recuperar la història ho pugui fer. Per altra banda, només em resta oferir-me a qui tingui la bona pensada de fer el mateix que jo, donar-li tota aquella informació que no està detallada en aquest blog i que pot ser-li d'interès.
Que qualsevol dels Déus que m'he trobat pel camí us acompanyin i us donin la llum de la felicitat.
Namaste.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
doncs això, que tinguis molt bon viatge de tornada. aquí t'esperem.
ResponEliminai gràcies a tu, Antoniu. gràcies per les sensacions i les bones vibracions que ens has transmés tots aquests dies.
i per la informació, és clar!
ite misa est. (o alguna cosa així)
xoxoxoxo
Xino
ah! no vull deixar d'agraïr, també, a tots els amics i amigues que han anat escrivit els seus comentaris.
ResponEliminahem fet colla i això és molt gratificant, pel "titolaire" i, al menys també per mi, que m'ho he passat de conya llegint i esperant, cada dia, els vostres escrits.
sou molt wuap@s.
ja veus, Toni, el que has fet, a part de viatjar i explicar... snif snif...
(ho sento, ara he tingut un moment monyes)
+++petons per vosaltres, també.
Xino
Be,tot lo bo s'acaba.Gràcies altre cop pel viatge.
ResponEliminaNo m'importarà gens mantenir el contacte, al contrari.T'he de dir però que si que ens coneixem ,tot i fer temps que hem perdut contacte, la casualitat ha fet que et retrobés a través del teu blog i en un viatge a l'India!!!
Fantàstic !
He disfrutat com una "lirona" veient-la a través dels teus ulls.
Ara paeix tot el que has viscut, que no es poc!...és el segon viatge.
Salutacions a tu també Francino,i a tots els que heu anat seguint el blog,també he disfrutat força dels comentaris,...tindré de tornar a llegir el diari amb el cafè i el canvi no "apeteix" massa.
Bon aterratge altre cop Toni i una abraçada a tots.
Teresa
Ha sigut una aventura molt divertida estar cada dia un ratet aqui ,de fet ,ho trobare a faltar ,me acostumat com el que obre cada dia les noticies,els escrits de tots vosaltres en sigut com estan viatjan tots en tren ,i anar fent comentaris sobre un tercer,en aquest cas el amic Toni,per mi ,podem obrir un blog de debat ,perque agafarem mono aixo segur ,no ploris xino ,en algun lloc ens tornarem a trobar segur jeje,,bona tornada Toni,agafa paraiguas que aqui plou,i pensa que la realitat tornara de cop,aixi que anims ,aqui per lo que jo se ,tindras molta feina per fer de aqui en endevant,veste treient el traje de indi a poc a poc i deixi nomes la part mes bona de tot el que i es viscut ,de ben segur et servira molt per enfocar la vida de un altre manera totalment diferente que fins ara,,
ResponEliminauna abraçada i ens veiemt Toni
petonas a la Gin(gran amiga)Tes ,maribel,xino,juans (ja no se si en ja un o dos disculpeu).Trisha que tambe se que ens llegeix,jordim,randolph,i tans altres que se que t'en anat seguin..i ja ta ,ja callo xd
Un querido amigo mío decía en una de sus canciones que "las gentes no se encuentran por azar". Siempre que conoces a alguien es porque es necesario en tu vida, ya sea para un mes, para unos años o para el resto de tu vida.
ResponEliminaEn este caso, tu blog me ha hecho recordar una de las mejores experiencias de mi vida, una de esas que te hacen cambiar (aunque algunos no lo sepan, o no lo quieran escuchar porque es más cómodo el cambio es parte del desarrollo personal de cada uno y además, lo único permanente y necesario). Y por eso he disfrutado cada comentario, cada sentimiento, cada emoción que transmitían tus palabras.
Me ha hecho reflexionar sobre cosas que tenía olvidadas en carpetas temporales de mi cabeza y me ha hecho reir, disfrutar y emocionarme.
Y como todo esto es caro de conseguir, te lo agradezco muchisimo.
Quisiera además, saludar al resto de los lectores del blog y animarles a que no se pierdan la India... hay cosas que no se pueden dejar pasar en la vida. Y esta es una.
Cuando volvía para Madrid, mi última noche en Delhi la pasé en un hotel llamado Lemon Tree, cercano al aeropuerto, un hotel primoroso, limpio, con gente encantadora. Cuando estaba haciendo el check out, la mujer de recepción, con esa sonrisa y esa mirada que tienen por allí me preguntó si volvería. Y no dudé ni un segundo: le dije que sí.
Ahora he vuelto un poco contigo.
Un beso grande y buen viaje
Dilluns assaig?. Penso que quan tornis podriem fer un sopar del Club de Fans del Gran Titolaire, així coneixeriem la Tes,la Gin,l'Aneris, el Xino (sic!), el Joan I i el torracollons del Cordetes. Tu de cap de taula, és clar,beneínt-nos a tots.Crec que en certa manera ens hem fet amics plegats,units per l'Índia tot i un fotimer de quilòmetres que ens separen.
ResponEliminaAu, noi, ens veurem en aquell tuguri on fem cançonetes!.
Codetes dixit. Cambio y corto.
Ostres nois sembla un funeral!!!!!!!... tan acomiadar-se, i la veritat es que ell i nosaltres ens ho em passat de conya, o no?, que aquí no es l'Afganistan!!!!, ni ve de la guerra!!!! , ha fet un viatge... ha gaudit d'unes experiències de les quals no tothom pot gaudir-ne i apa altre cop a lo de sempre......
ResponEliminaCert es que el record el tindrà sempre, però si Deu vol, ja tindrà altres experiències, sembla que sigui l'única a que pot espirar a la seva vida i no te perquè ser axis.
M'al·legro que tots vosaltres , ah! i espero que jo també li hagem fet l'estància mes amena, he disfrutat amb els vostres comentaris (Cordetes, cada dia estas mes fi... ja saps el que espero de tu..... ploma, ploma i mes ploma, en el bon sentit de la paraula), Xino.. ens veurem, Aneris guapa, continua anant cel (ahir nit hi eres oi?), i als demès no os connexió, però m'agradaria fer-ho.
Veus Toni el que has aconseguit, que unes persones, moltes de les quals no es coneixíem hagin estat unides al teu voltant, ..... i pendents de tu .... te'n adones que tens molta sort.
Perdó per el meu mal català, però es millor això que res... veritat?, el que conta es la intenció.
Petons a tots i especialment a tu Toni.
A reveure. Em carinyo.
Gin
Ja ho se "amb" carinyo... jajaja
ResponEliminaGin
carinyu trianeru?...
ResponEliminao crinyu verdaderu?...
ho sento, preò m'he d'anar acostumant a llevar-me i no anar a l'ordinador a escriure alguna cosa pel nen i la penya.
Toni, vas venint?..
Xino
Quina merda, ostres!. Titolaire: queda't!
ResponEliminaCordetes
carinyo de la vera verdadera ,pin pon fuera,xdd
ResponEliminai dic jo ....sabrem cuant el noi de la India aterrat per fi a terres catalanes ,o ,ens deixara amb suspens com les series de tele.."hasta la proxima temporada",perque no se si anarmen al prat camara de fotos a sobre ,per enganxar la instantanea de la baixada del avio jeje(res que plou i estic de conyes matineres jejeje)
Toni ,respira cuant arribis ehhh
petonitos
Xd
(gin nina,vaig quedarme sense timofonica :-( )
això. algú sap quan arriba?
ResponEliminaés per preparar el Mariachi i anar-li a fer unes copletes de benvinguda... més que res per anar trencant l'Om i anar-lo posant al dia de les nostres "vicissitus" locals.
és a dir, aterrar realment, vaja.
ja fa pena ja...
xoxo a t@ts
Xino
Com que també m'hi he passat deixo la
ResponEliminameva...
Estaria be que ens deixés amb l'ai al cor fins la propera temporada com a qualsevol sèrie que s'ho fa valdre!
Be, suposo que ja respirarà i si no els que el veureu...ampolla d'oxigen per retornar-lo...que la caiguda pot ser forta.
Be, com ha dit l'Aneris avui plou i quan plou passa el que passa.
Un bon dia per a tots!
gràcies Tes.
ResponEliminaet trobàvem a faltar a la taula...
ptons
Xino