He passat mala nit. Em vaig posar al llit molt desanimat i m’ha costat d’agafar el son.
La primera impressió de l’Ìndia no va ser massa afalagadora que diguem. Tot molt fosc, cutre i caòtic. Em va costar també agafar cobertura de xarxa del mòbil amb el roaming activat i això em va acabar d’atabalar.
Avui m’he llevat procurant que l’estat d’ànim d’ahir no m’afectés massa. He pogut anar a l’ambaixada a registrar-me i després de vàries peripècies he aconseguit la connexió a internet i he pogut visitar dos llocs d’interès turístic.
El desplaçament en part ha sigut fet amb un dels típics “rickshaws” (tricicles coberts amb seient al darrere de colors verd i groc) i en part amb el cotxe que m’ha ofert de provar el cap d’una oficina de turisme que he anat a pa rar en intentar resoldre el tema d’internet. Història que no detallaré per no estendre’m massa.
Tant amb un mitjà com en l’altre, he quedat sorprès per la sort que tenen els conductors de Delhi – tots sense excepció- i per la seva perícia en la conducció suïcida en un mar de batibull increíble esquivant molt temeràriament a altres cotxes, autobusos, vaques, carros amb cavalls, cavalls sense carro, carros sense cavall, rickshaws, bicicletes, gossos, i munts de merda de tota mena. Tot això passa a la capital del país i a més, amanit amb la contaminació acústica provocada pels clàxons dels cotxes bramant incansablement per obrir-se pas enmig d’aquest caos estressant. No em vull ni imaginar el que passarà en els pobles per on tinc intenció de passar. D’entrada costa de digerir. Però quan portes ja una estona de safari, t’acabes acostumant i allò que al principi se’m feia gairebé insuportable, a la fi ho trobes divertit.
dimecres, 4 de març del 2009
dimarts, 3 de març del 2009
el viatge
Les primeres “olors” que he sentit, fortes i penetrants han sigut la dels peus dels companys de viatge del seient de darrere del Boeing 747 de KLM que m’ha portat a Delhi. He començat aviat!
El vol anterior de Bcn a Amsterdam ha sigut molt tranquil la qual cosa m’ha permès dormitar una mica i treure’m la sensació d’haver dormit poc aquesta nit.
Un cop el gegant dels aires (70 mts de llarg, 65 d’envergadura, 35 tones de pes, 428 passatgers i sostenén a l’aire un pes total de 390 tones) ha aterrat a l’aeroport Indira Ghandi, i després de passar el control de l’aduana, he anat a canviar euros per rupies i he anat a contractar un servei de taxi pre-pagat per evitar posteriors especulacions i regateigs
Mentre ha durat el recorregut fins a l’hotel que volia anar malgrat no tenia cap reserva feta, la insistència del taxista per portar-me a un hotel millor es feia aclaparadora. Cansat com estic del viatge he hagut d’aguantar la pallissa fins que hem arribat a l’hotel que li he demanat. Llavors he hagut d’aguantar una altra pallissa: la de no sé quina taxa que li havia de pagar a ell. Davant la meva negativa rotunda i absoluta, he baixat del taxi amb males maneres i he anat cap a la porta del Ringo Guest House, Però... oh sorpresa.... la destartalada porta d’aquell antro cutre i decadent era tancada. Truco al timbre i al cap d’una estoneta – amb el taxista encara allà pal-plantat i expectant- m’apareix un home que gens amablement em diu que no hi ha lloc.
El taxista ha recollit els trocets de Toni que hi havia per terra i m’ha dit que era amic meu i que m’ajudaria. I naturalment no m’ha reclamat més la ditxosa taxa, ja que cobrarà comissió del “seu” hotel. Ves com són les coses a l’Índia. La primera aventura ha estat servida. Per anar fent boca!
El vol anterior de Bcn a Amsterdam ha sigut molt tranquil la qual cosa m’ha permès dormitar una mica i treure’m la sensació d’haver dormit poc aquesta nit.
Un cop el gegant dels aires (70 mts de llarg, 65 d’envergadura, 35 tones de pes, 428 passatgers i sostenén a l’aire un pes total de 390 tones) ha aterrat a l’aeroport Indira Ghandi, i després de passar el control de l’aduana, he anat a canviar euros per rupies i he anat a contractar un servei de taxi pre-pagat per evitar posteriors especulacions i regateigs
Mentre ha durat el recorregut fins a l’hotel que volia anar malgrat no tenia cap reserva feta, la insistència del taxista per portar-me a un hotel millor es feia aclaparadora. Cansat com estic del viatge he hagut d’aguantar la pallissa fins que hem arribat a l’hotel que li he demanat. Llavors he hagut d’aguantar una altra pallissa: la de no sé quina taxa que li havia de pagar a ell. Davant la meva negativa rotunda i absoluta, he baixat del taxi amb males maneres i he anat cap a la porta del Ringo Guest House, Però... oh sorpresa.... la destartalada porta d’aquell antro cutre i decadent era tancada. Truco al timbre i al cap d’una estoneta – amb el taxista encara allà pal-plantat i expectant- m’apareix un home que gens amablement em diu que no hi ha lloc.
El taxista ha recollit els trocets de Toni que hi havia per terra i m’ha dit que era amic meu i que m’ajudaria. I naturalment no m’ha reclamat més la ditxosa taxa, ja que cobrarà comissió del “seu” hotel. Ves com són les coses a l’Índia. La primera aventura ha estat servida. Per anar fent boca!
diumenge, 1 de març del 2009
a unes hores vista
Compte enrere ja no de dies, sinó d’hores. Tinc més o menys apunt la motxilla, que no arriba al 12 quilos de pes màxim autoritzat com a equipatge de ma. Malgrat que no tenia intenció de carregar massa, al final crec que encara porto massa coses. És molt difícil i quasi inevitable no ser “generós” a l’hora d’omplir una maleta i més per un viatge d’aquestes característiques. Però tampoc crec que m’hagi passat: un necesser per l’higiene, una farmaciola, una mosquitera, un saquet de dormir, roba interior per tres mudes, el Lonely Planet, un llibre, un quadern de viatge i la tecnologia: el miniHP, càmera digital i mòbil amb els seus corresponents carregadors. De vestir només el que portaré posat. Pel que necessiti de més, allà ja en venen i a millor preu que aquí (m’han dit!).
Una de les primeres coses que hauré de fer en arribar a Delhi serà buscar una tenda de comunicacions per comprar un mòdem USB i contractar ample de banda, ja que sinó tot els plans de documentar el viatge on-line se n’aniran en orris, perquè resulta que el mòdem i la línia que tenia contractada amb Vodafone no em funcionaria ja que no hi ha acord de cobertura (roaming) entre España i l’Índia. Vés per on encara ens falta tecnologia (o política) per poder fer el que ja hauria de ser fàcil de fer com són les comunicacions en aquest planeta.
Bé de fet... la primera cosa que hauré de fer en arribar –apart de canviar euros per rupies- serà buscar allotjament. Arribaré a mitja nit a Delhi i no tinc lloc per deixar els óssos. Però no em preocupa doncs al centre de la capital està ple d’hotels i “guest houses” (també m’han dit!).
Aquest és l’últim post que faig des de terra catalana. El proper espero que ja sigui escrit des de destí. Si la tecnologia m’és favorable espero poder-lo fer ben aviat.
Una de les primeres coses que hauré de fer en arribar a Delhi serà buscar una tenda de comunicacions per comprar un mòdem USB i contractar ample de banda, ja que sinó tot els plans de documentar el viatge on-line se n’aniran en orris, perquè resulta que el mòdem i la línia que tenia contractada amb Vodafone no em funcionaria ja que no hi ha acord de cobertura (roaming) entre España i l’Índia. Vés per on encara ens falta tecnologia (o política) per poder fer el que ja hauria de ser fàcil de fer com són les comunicacions en aquest planeta.
Bé de fet... la primera cosa que hauré de fer en arribar –apart de canviar euros per rupies- serà buscar allotjament. Arribaré a mitja nit a Delhi i no tinc lloc per deixar els óssos. Però no em preocupa doncs al centre de la capital està ple d’hotels i “guest houses” (també m’han dit!).
Aquest és l’últim post que faig des de terra catalana. El proper espero que ja sigui escrit des de destí. Si la tecnologia m’és favorable espero poder-lo fer ben aviat.
dimarts, 3 de febrer del 2009
a un mes vista
Bé. Ja és el compte enrere i encara em queden moltes coses per fer abans de marxar. Massa coses. Com sempre el nostre amic Murphy fa de les seves, i ara que necessitaria disposar de tot el temps, resulta que se'm desperten clients que volen modificacions als webs. Coses que passen!
Des del punt de vista del viatge com que no porto quasi res preparat i no necessito carregar cap maleta, no em queda gairebé res per fer. El problema està en els temes aliens al viatge que se m'eternitzen i que he d'acabar abans de marxar. Entre aquests temes s'hi ha de sumar el de tot el follón d'obres que tinc a casa com a conseqüència de la caiguda del pi. Però bé, tot s'anirà fent i quan marxi el que quedi quedarà per la tornada. Diuen que res pot esperar més que l'urgent.
Des del punt de vista del viatge com que no porto quasi res preparat i no necessito carregar cap maleta, no em queda gairebé res per fer. El problema està en els temes aliens al viatge que se m'eternitzen i que he d'acabar abans de marxar. Entre aquests temes s'hi ha de sumar el de tot el follón d'obres que tinc a casa com a conseqüència de la caiguda del pi. Però bé, tot s'anirà fent i quan marxi el que quedi quedarà per la tornada. Diuen que res pot esperar més que l'urgent.
dijous, 22 de gener del 2009
el visat
Avui m'han punxat al Clínic la segona dosi de la vacuna antiràbica i a més he rebut el visat. Aquesta vegada el consolat de l'Índia a Madrid s'ha portat bé i no m'han fet esperar o desesperar massa. Les referències que en tenia no eren massa afalagadores i per això vaig decidir fer-ho amb una mica més d'antelació de la que hauria sigut normal. Però bé, ja està i per tant tinc la tranquil·litat de que si no pugues arribar a fer el viatge no seria ni per manca de vol ni per manca de visat. Ja només em queda la tercera dosi de vacuna i acabar de perfilar el viatge. Cada dia està més aprop.
dijous, 15 de gener del 2009
les vacunes
Ja vaig foradat per tot el cos! Braç esquerre el recordatori del tètanus. Braç dret la de la febre tifoide i cuixa dreta la de la ràbia. M'han dit que no fan cap reacció, veurem si és veritat. La de la ràbia la donen en tres dosis, la d'avui, una altre a la setmana i una tercera al cap d'un mes. Ahh.. i m'han clavat 40 €. Es veu que ho han apujat 5 € per pal·liar la crisi :-)
Pensava que me'n posarien més, però es veu que l'Índia i a més a més en l'època que hi vaig, és una zona de risc moderat. Millor així, perquè que t'inoculin bestioles malignes a dins el cos no em fa cap gràcia.
M'han donat un llibret de recomanacions pels viatges al tròpic i he estat badant en els prestatges de l'entrada del Servei d'atenció al viatger de l'Hospital Clínic (c/Rosselló 132 2º Barcelona) on hi han tota mena de productes per preservar la salut. Repel·lent d'insectes, protectors solars, mosquiteres, productes per rehidratar.... En un dels fulletons publicitaris s'indica que els repel·lents de mosquits a base d'aparells que emeten ones sonores són ineficaços, i ai las! precisament fa uns dies vaig rebre'n un que vaig comprar per internet a l'altra banda del món pensant que era la bicoca, perquè a més funciona amb bateria solar i no va amb les enfarfegoses piles que sempre s'acaben quan més les necessites.
Ara ja tinc el dubte i penso que no me'n puc fiar. Hauré de portar un producte dels clàssics, perquè el mosquit és un dels perills més directes per la salut i a més n'hi han uns que piquen de dia i d'altres que piquen de nit.. és a dir.. estàs exposat contínuament a les seves agulles!!
Quan torni al Clínic per les següents dosis, ja miraré quin producte compro.
Per altre banda ja vaig rebre el resultat de l'analítica completa que em van fer: tot correcte, només els "triglis" una mica alts (per culpa dels 15 dies que he estat sense caminar!).
Pensava que me'n posarien més, però es veu que l'Índia i a més a més en l'època que hi vaig, és una zona de risc moderat. Millor així, perquè que t'inoculin bestioles malignes a dins el cos no em fa cap gràcia.
M'han donat un llibret de recomanacions pels viatges al tròpic i he estat badant en els prestatges de l'entrada del Servei d'atenció al viatger de l'Hospital Clínic (c/Rosselló 132 2º Barcelona) on hi han tota mena de productes per preservar la salut. Repel·lent d'insectes, protectors solars, mosquiteres, productes per rehidratar.... En un dels fulletons publicitaris s'indica que els repel·lents de mosquits a base d'aparells que emeten ones sonores són ineficaços, i ai las! precisament fa uns dies vaig rebre'n un que vaig comprar per internet a l'altra banda del món pensant que era la bicoca, perquè a més funciona amb bateria solar i no va amb les enfarfegoses piles que sempre s'acaben quan més les necessites.
Ara ja tinc el dubte i penso que no me'n puc fiar. Hauré de portar un producte dels clàssics, perquè el mosquit és un dels perills més directes per la salut i a més n'hi han uns que piquen de dia i d'altres que piquen de nit.. és a dir.. estàs exposat contínuament a les seves agulles!!
Quan torni al Clínic per les següents dosis, ja miraré quin producte compro.
Per altre banda ja vaig rebre el resultat de l'analítica completa que em van fer: tot correcte, només els "triglis" una mica alts (per culpa dels 15 dies que he estat sense caminar!).
dissabte, 3 de gener del 2009
fil a l'agulla !
Ahir vaig anar a "Correos" per fer la tramesa de la documentació a l’ambaixada de l’Índia a Madrid per obtenir el visat. Ja està fet. El document de sol·licitud, tres fotos carnet, el passaport i un gir postal de 50 €, tot dins d’un sobre per Postal Express. Aquests espanyols ho fan car això… m’han clavat 16 €!!
Espero que entre dues i 4 setmanes m’arribi el visat.
També vaig demanar hora al Servei d’Atenció al viatger de l’Hospital Clínic pel tema vacunes. Em van donar hora pel proper dia 15 a les 10:00 a Consultes Externes. He de portar l’itinerari del viatge i la cartilla de la Seguretat Social. Em costarà 35 €. A afegir a la factura total del viatge!!
Per precaució, em faré fer abans una analítica complerta, per si les “mouches” que ja tinc una edat i un antecedent de Citomegalovirus hepàtic que no m’agradaria que se’m reactivés.
El tema assegurança en principi el tinc resolt pel mateix RACC del qual en sóc soci. La cobertura és de dos mesos d’assistència sanitària i inclou les despeses mèdiques i inclús la repatriació. També cobreix l’assistència jurídica.
Les comunicacions em quedaran resoltes amb un nou mini-portàtil de HP que he adquirit per cobrir l’obsolescència d’un dels ordinadors del despatx que ja li toca el “retiro”. Té les dimensions d’un llibre i el pes amb bateria i tot és d’un quilo. Ja el tinc configurat i carregat tot el programari que necessito. Apart, vaig actualitzar la tarja PCMCIA de Vodafone que tenia per comunicacions HDSPA/3G per un mòdem USB amb tecnologia 3G i Banda Ample, capaç de fer descàrregues a la velocitat de fins a 7 Mbps. Ara ja només falta que a les zones de l’Índia on estaré hi hagi cobertura suficient!
Espero que entre dues i 4 setmanes m’arribi el visat.
També vaig demanar hora al Servei d’Atenció al viatger de l’Hospital Clínic pel tema vacunes. Em van donar hora pel proper dia 15 a les 10:00 a Consultes Externes. He de portar l’itinerari del viatge i la cartilla de la Seguretat Social. Em costarà 35 €. A afegir a la factura total del viatge!!
Per precaució, em faré fer abans una analítica complerta, per si les “mouches” que ja tinc una edat i un antecedent de Citomegalovirus hepàtic que no m’agradaria que se’m reactivés.
El tema assegurança en principi el tinc resolt pel mateix RACC del qual en sóc soci. La cobertura és de dos mesos d’assistència sanitària i inclou les despeses mèdiques i inclús la repatriació. També cobreix l’assistència jurídica.
Les comunicacions em quedaran resoltes amb un nou mini-portàtil de HP que he adquirit per cobrir l’obsolescència d’un dels ordinadors del despatx que ja li toca el “retiro”. Té les dimensions d’un llibre i el pes amb bateria i tot és d’un quilo. Ja el tinc configurat i carregat tot el programari que necessito. Apart, vaig actualitzar la tarja PCMCIA de Vodafone que tenia per comunicacions HDSPA/3G per un mòdem USB amb tecnologia 3G i Banda Ample, capaç de fer descàrregues a la velocitat de fins a 7 Mbps. Ara ja només falta que a les zones de l’Índia on estaré hi hagi cobertura suficient!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
