el viatge

Les primeres “olors” que he sentit, fortes i penetrants han sigut la dels peus dels companys de viatge del seient de darrere del Boeing 747 de KLM que m’ha portat a Delhi. He començat aviat!
El vol anterior de Bcn a Amsterdam ha sigut molt tranquil la qual cosa m’ha permès dormitar una mica i treure’m la sensació d’haver dormit poc aquesta nit.
Un cop el gegant dels aires (70 mts de llarg, 65 d’envergadura, 35 tones de pes, 428 passatgers i sostenén a l’aire un pes total de 390 tones) ha aterrat a l’aeroport Indira Ghandi, i després de passar el control de l’aduana, he anat a canviar euros per rupies i he anat a contractar un servei de taxi pre-pagat per evitar posteriors especulacions i regateigs
Mentre ha durat el recorregut fins a l’hotel que volia anar malgrat no tenia cap reserva feta, la insistència del taxista per portar-me a un hotel millor es feia aclaparadora. Cansat com estic del viatge he hagut d’aguantar la pallissa fins que hem arribat a l’hotel que li he demanat. Llavors he hagut d’aguantar una altra pallissa: la de no sé quina taxa que li havia de pagar a ell. Davant la meva negativa rotunda i absoluta, he baixat del taxi amb males maneres i he anat cap a la porta del Ringo Guest House, Però... oh sorpresa.... la destartalada porta d’aquell antro cutre i decadent era tancada. Truco al timbre i al cap d’una estoneta – amb el taxista encara allà pal-plantat i expectant- m’apareix un home que gens amablement em diu que no hi ha lloc.
El taxista ha recollit els trocets de Toni que hi havia per terra i m’ha dit que era amic meu i que m’ajudaria. I naturalment no m’ha reclamat més la ditxosa taxa, ja que cobrarà comissió del “seu” hotel. Ves com són les coses a l’Índia. La primera aventura ha estat servida. Per anar fent boca!