Porta una figa d’aquesta figuera.
- Aquí la tens, senyor.
Obre-la.
- Està oberta.
Què veus en el seu interior?
- Aquestes petites llavors, senyor.
Obre’n una.
- Ja està.
Què veus a dins?
- Senyor, no veig absolutament res.
Fill meu, aquesta essència subtil que no veus és el Ser de tot l’univers.
Això és el Real.
Això és el Ser.
I tu ets AIXÒ.
Rishikesh, ciutat sagrada de 80.000 habitants, de l’estat d’Uttaranchal, on el Ganges serpenteja entre les frondoses muntanyes de Shivalik. He arribat amb autobús. Tota una experiència. En arribar he anat directament a la part que m’interessava, que és la zona de Ramjhula a la part de muntanya, apartada del casc antic. Per arribar-hi s’ha de creuar el Ganges per un pont estret que no hi circulen cotxes, i per tant s’ha de fer a peu, tal com van fer ara fa 41 anys el Beatles, el febrer del 1968. És Swargashram – “la morada celestial” la zona on es concentren la majoria d’Ashrams i on és respira un ambient de placidesa i espiritualitat impressionant. M’hi sobra el basar amb les tendes comercials que, encara que poques- hi ha. Inclús les persones aquí tenen un altre caire. La majoria són devots indis i viatgers occidentals que no classificaries com a tipus “turista”. M’hi sento còmode i molt bé. En cap restaurant ni parada del carrer es pot trobar carn. És un lloc sagrat i per tant vegetarià.
És en definitiva el lloc ideal per a la pràctica de la relaxació i meditació. Fins on arribaré?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Toni
ResponEliminaSoy una conocida de un amigo tuyo y a través de él he conocido tu blog. Lo he seguido cada día porque el año pasado yo estuve cinco semanas y media en la India.
Y he reconocido en él situaciones que yo viví: la llegada a Delhi de madrugada, sola, con un taxista que te decía que tu hotel no existía y que te llevaba a otro. La miseria infinita, los malos olores, el sentirte como un euro con patas.
Y de un recorrido turístico pasé a otro que lo era menos: un orfanato en Calcuta en el que estuvimos trabajando con hijos de prostitutas a los que no quería escolarizar nadie y que tenían un pasado horrible.
Y ahí si que empecé a conocer la verdadera India. Al igual que en Calcuta, donde cuando vives un mes en un barrio ya te haces de él. Y yo, que era bastante milindris, pasé a disfrutar estando sentada en el suelo, rodeada de niños y de mujeres con las que hablaba y rodeada de basura también.
Conocí el ambiente de pobreza, de miseria, de mafias.
Pero también conocí el fondo del alma detrás de muchos ojos oscuros.
Y después de odiarla, amé a la India.
Me ha encantado revivirla con tu relato. Que tengas un buen viaje de vuelta.
Un beso
Maribel
zeeeennn... ara si que has fet el canvi més radical. oi?... de moment en l'inici del teu repor d'avui, ja ens poses a to. encara que en un país tant berru com el nostre, se li podria donar altres interpretacions no tant poètiques a la reflexió... som el que som! espero que en surtis força purificat, de tot això.
ResponEliminaa més aqui amb tant de menjar verd et deus passar el dia ruminant... (que dolent!)
ves fent i pensa que ELLS també ho varen fer. aquesta terra ELLS també la varen trepitjar. i pensa també que no sabem ben bé el que els va influenciar aquí, però sabem segur el que ELLS ens varen influenciar a nosaltres.
dixit.
avui l'enveja ja no és sana, malparit!
és inversament proporcional al desig de que estiguis i t'ho passis molt be, en tots els sentits.
xoxo
Xino
Ommmmmmmmm !. Dins de la figa no hi ha res. Res?, home... ja és una pista saber que som dins la llavor de la figa i que no som res. Aquí comença tot. I ELLS ho sabien, els putes!. Sabien que no eren res si no hi fèien alguna cosa. I ho van fer, hosti si ho van fer!.I espero que quan tornis vinguis orientat en aquesta direcció i també facis com ELLS. I arràn d'això reparteixis felicitat per tot el món en forma de notes, acords,subtileses, lletres, tempos, arpegis, distorssions, contrapemps, riffs, escales, armonies, excessos i altres regals. El món sencer t'ho agrairà, en aquests moments de musiques insulses sense trempera ni genialitat, amorfa i insulsa. Inspira profundament, omple els pulmons, que cada porus del teu cos s'impregni de santedat budista i emporta't amb tu el misteri sibil.lí d'Orient per alliçonar-nos d'aquest kharma que ja deus tenir arrelat dins teu. Ommmmmmm.
ResponEliminaCordetes dixit
Al final del meu viatge tinc temps per contestar als comentaris.
ResponEliminaPel Francino: Sí. Realment ens van influenciar i amb això hem viscut. Avui he estat a l'Ashram del Maharishi Mahesh Yogi i d'entre les runes he pogut sentit l'Álbum Blanc sencer. No he pogut evitar pensar en tu i en tot el que representes dins del món Beatle. Gràcies per la teva diaria companyia.
Pel de cal Cordes: Magistral el teu comentari. Cada dia et superes en el món de les lletres. Aprofita-ho i sigues productiu. Procuraré fer-te cas i repartir felicitat en clau musical. Gràcies també per la teva companyia.
Para Maribel: Por lo que cuentas, tu has conocido mucho mejor a la verdadera India que yo. Sana envidia me das. Éste es realmente el trabajo que deberíamos hacer en paises como este. Menos turismo y más voluntariado es lo que necesitan. Gracias por seguirme y lamento no haber podido hacer yo lo mismo que tu.
Ara que ja s'esta acabant el teu viatge, i que tu n'est concient, ja que has fet unes contestacions als comentaris que t'han fet avui, aprofita'l fins ultim moment (l'arrivada al aeroport de Barcelona). T'haurà semblat curt o llarg, peró segur que no t'haurà deixat indiferent, cap viatge t'hi deixa.
ResponEliminaHaurà estat mes o menys intens, això ho sabràs quan tornis hi ho digereixis... que poc interesant et semblarà tot aquí.... al menys als primers dies, tindràs "mono", es addictiu...
Peró bé, la vida continua, espero veure't i que m'expliquis les sensacions que has tingut, el que has sentit i que em transmetis part del enriquiment que has aconseguit i que tant m'agrada.
Una abraçada.
Gin.
no crec que cap religio serveixi per res ,pero aix de reconeixer que la budista es la que sempre me atragut mes de totes ellas,potser perque el misatge es molt mes lliure i molt mes de pau ,tot i que ..."imagine" un mon millor sense aconseguirlo,potser la clau esta en no provocar conflictes ,mes que no pas resoldrels ,aprendre mes a compartir el que tenim amb els demes i donar amor sense res a canvi ,sense espera mai res mes que fluir,i envoltarse de pau i tranquilitat
ResponEliminauna forta abraçada mister lennon
...perque això, Aneris, no és una religió, és una filosofia. i surt de qui trepitja la terra i en treu tot el que ens pot explicar. que és quasibé tot. no misteris. realitat des del mes profund de les nostres arrels.
ResponEliminaestimem i cuidem aquesta cosa gran i rodona que ens dona tot el que som i tenim.
mimem-la. és, per altra banda, l'única esperança de que el que ELL imaginava sigui totalment realitat.
ho fem? si?...vinga docs, per feina...
+++ptons per tots i totes
Xino
Estic d'acord en tu xino,pero fero es mes una utopia que una realitat,potser un dia el home ..estara a un estadi mes alt que no el que te ara,i valorara mes aquesta coseta rodona i blava que ens acull ,tot i maltractarla continuament tan a ella com els seus habitants ,ELL...ja esta en pau ara ,tot i que sempre estara viu per tots nosaltres ..
ResponEliminapeto xino i tots els demes que em anat fen cami junts amb aquest blog
cuideu-vos
Toni,
ResponEliminaHa sido un placer vivir desde la distancia tu experiencia. Lo del voluntariado ha sido LA EXPERIENCIA de mi vida. Pero al menos tú no volverás con la sensación de haber abandonado a aquellos que te necesitaban. Y que, curiosamente, lo que más necesitaban de tí era cariño.
Supongo que habrás tenido oportunidad de ver cómo tratan en la India a los niños. Cualquier vaca, rata o insecto es mejor tratado que ellos. Imagina pues cúal es el histórico de los niños con los que yo estaba, con un drama detrás muchos de ellos que ponía los pelos de punta, y una necesidad de afecto brutal.
Para que te hagas una idea, tenía que repartir mis dedos para que cada niño se agarrara a uno. Y cuando algún listillo se agarraba a dos, teníamos la del pulpo...
En fin, que me enrollo y no pararía. Ojalá y podamos seguir compartiendo vivencias. A mi me encanta leer las tuyas.
Un beso