jardins, museus i altres “rajanades”

Ahir a la nit se’m va encendre la llum d’alarma. Defecacions liquades m’han alarmat. Dos Fortasec coll avall i règim del meu amic indi: plàtans i iogurt. De moment fins ara ho he pogut aturar i penso que ja està controlat.

Avui ha tocat una tanda de jardins i museus, per variar una mica. Primer els jardins Sahali Ki Bari. Després al jardí dedicat a Nehru en una illa enmig del llac Pichula (el llac artificial més gran d’Àsia) i després una visita al enorme City Palace o Maharana of Menwar. Tot gira entorn dels Marajàs de cada zona.
A la tarda a prendre unes fotos de la posta de sol des d’un Fort dalt d’una muntanya i després assistir a una representació d’un concert de cultura índia al Museu local Dharohar per tancar el dia.

Per cert, al matí he perdut les dues primeres hores intentant esbrinar que havia passat amb el “saldo” de la targeta de pre-pagament d’internet. No em quadrava res, i resulta que la càrrega que vaig fer ahir de 980 rupies, el senyor de Tata Indicom només en va fer 350. No he aconseguit aclarir el per què. Tots els meus esforços han sigut en va. Tot embrollat, ni clar ni net. Al final i després d’emprenyar-me molt he aconseguit que em carreguessin la diferència que em faltava. En fi, l’Índia és increïble!!