on la història i el present es confonen

Un cop esmorzat al Resort de Khuri, he anat a visitar el poblat. Un jovenet nadiu que parlava una mica anglès m’ha fet de cicerone. El poble subsisteix per la ramaderia de la que se n’encarreguen el homes, i dels treballs a ma (patchwork) que fan les dones a més de fer les elaboracions domèstiques derivades de la llet i anar a buscar l’aigua als pous de la zona. Els treballs manuals bàsicament fets amb teixits, els venen a un comerciant que els fa arribar als llocs turístics del país, i que suposo que compren molt barat i venent molt car.
És un poble que fa pocs anys encara no tenia llum elèctrica. Avui ja en té però amb restriccions, i l’aigua l’agafen de pous de la zona i que les dones tal com he dit són les encarregades de proveir-ne transportant-la amb les típiques gerres al cap, cap a la cisterna que cada casa té.
Afortunadament hi ha una escola on els nens van a classe cada dia des de les 10 del matí fins a les 5 de la tarda amb una hora per dinar. El clima és extrem, doncs a l’estiu s’arriba fàcilment als 50 graus de temperatura.
Un cops fets els 40 kilòmetres, he arribat a Jaisalmer, la ciutat més oriental de l’Índia, situada en una vasta extensió del desert Thar. És una ciutat plena de color i tradició. Aspre però molt rica en història.
El més destacable de la ciutat és el Fort, fundat al segle XII que s’alça 80 mts per sobre de la ciutat. Les principals ciutats d’aquesta zona del Rajasthan tenen el seu Fort que havia sigut la seu i la protecció dels Marajàs.