a unes hores vista

Compte enrere ja no de dies, sinó d’hores. Tinc més o menys apunt la motxilla, que no arriba al 12 quilos de pes màxim autoritzat com a equipatge de ma. Malgrat que no tenia intenció de carregar massa, al final crec que encara porto massa coses. És molt difícil i quasi inevitable no ser “generós” a l’hora d’omplir una maleta i més per un viatge d’aquestes característiques. Però tampoc crec que m’hagi passat: un necesser per l’higiene, una farmaciola, una mosquitera, un saquet de dormir, roba interior per tres mudes, el Lonely Planet, un llibre, un quadern de viatge i la tecnologia: el miniHP, càmera digital i mòbil amb els seus corresponents carregadors. De vestir només el que portaré posat. Pel que necessiti de més, allà ja en venen i a millor preu que aquí (m’han dit!).
Una de les primeres coses que hauré de fer en arribar a Delhi serà buscar una tenda de comunicacions per comprar un mòdem USB i contractar ample de banda, ja que sinó tot els plans de documentar el viatge on-line se n’aniran en orris, perquè resulta que el mòdem i la línia que tenia contractada amb Vodafone no em funcionaria ja que no hi ha acord de cobertura (roaming) entre España i l’Índia. Vés per on encara ens falta tecnologia (o política) per poder fer el que ja hauria de ser fàcil de fer com són les comunicacions en aquest planeta.
Bé de fet... la primera cosa que hauré de fer en arribar –apart de canviar euros per rupies- serà buscar allotjament. Arribaré a mitja nit a Delhi i no tinc lloc per deixar els óssos. Però no em preocupa doncs al centre de la capital està ple d’hotels i “guest houses” (també m’han dit!).
Aquest és l’últim post que faig des de terra catalana. El proper espero que ja sigui escrit des de destí. Si la tecnologia m’és favorable espero poder-lo fer ben aviat.