el primer dia

He passat mala nit. Em vaig posar al llit molt desanimat i m’ha costat d’agafar el son.
La primera impressió de l’Ìndia no va ser massa afalagadora que diguem. Tot molt fosc, cutre i caòtic. Em va costar també agafar cobertura de xarxa del mòbil amb el roaming activat i això em va acabar d’atabalar.
Avui m’he llevat procurant que l’estat d’ànim d’ahir no m’afectés massa. He pogut anar a l’ambaixada a registrar-me i després de vàries peripècies he aconseguit la connexió a internet i he pogut visitar dos llocs d’interès turístic.
El desplaçament en part ha sigut fet amb un dels típics “rickshaws” (tricicles coberts amb seient al darrere de colors verd i groc) i en part amb el cotxe que m’ha ofert de provar el cap d’una oficina de turisme que he anat a pa rar en intentar resoldre el tema d’internet. Història que no detallaré per no estendre’m massa.
Tant amb un mitjà com en l’altre, he quedat sorprès per la sort que tenen els conductors de Delhi – tots sense excepció- i per la seva perícia en la conducció suïcida en un mar de batibull increíble esquivant molt temeràriament a altres cotxes, autobusos, vaques, carros amb cavalls, cavalls sense carro, carros sense cavall, rickshaws, bicicletes, gossos, i munts de merda de tota mena. Tot això passa a la capital del país i a més, amanit amb la contaminació acústica provocada pels clàxons dels cotxes bramant incansablement per obrir-se pas enmig d’aquest caos estressant. No em vull ni imaginar el que passarà en els pobles per on tinc intenció de passar. D’entrada costa de digerir. Però quan portes ja una estona de safari, t’acabes acostumant i allò que al principi se’m feia gairebé insuportable, a la fi ho trobes divertit.