anem millorant

Abans que res, agraïr el suport dels qui em llegiu. Sabeu o us podeu imaginar l'important que és sentir-se recolzat, i més quan estàs sol i lluny de casa.

Després dels primers moments d’inestabilitat al haver de canviar el xip català pel indi, sembla que tot es va posant al seu lloc. Avui ha sigut un dia de menys gestions i més turístic, tal com hauria de ser per lògica. He visitat el matí el poble de Mandawa i he pres contacte amb la seva gent. Com tots els indis de les zones més o menys turístiques porten el pinyó posat i aprofiten qualsevol avinentesa per portar-te cap al seu terreny on vendre’t el seus productes. Arriba a ser inclús molest haver d’anar donant negatives a tort i a dret, però així està muntat i així s’ha de fer. I si et decideixes a comprar, llavors ve la segona part que és el preceptiu regateig. Realment pel qui no li agrada aquesta manera de fer resulta una mica pesat.
En canvi, el que no té preu és tractar amb qui no té res a vendre (frase que sense voler té dos interpretacions, i que una d’elles és una obvietat :-), i en especial la mainada, amb la seva espontaneïtat i frescor.
Tornant a fer ruta, amb una llarga i solitària carretera envoltada d’un paisatge semi-desèrtic i amb una calor bastant sufocant he arribat a Binaker, destí final de l’etapa d’avui. El poble que m’imaginava ha sigut en realitat una ciutat que supera el 500.000 habitants. No arriba a ser com Delhi, però Déu n’hi do. Altra vegada la mateixa sensació que els primers dos dies, però ara ja més curat d’espants.
He visitat el Fort Junagarh construït a finals del segle XVI i lloc on el Maharajas feien de les seves, i després els casc antic de la ciutat amb els carrers estrets i abarrotats de petits comerços i amb el clavegueram a banda i banda del carrer obert als ulls i nas de tothom. A més dels habituals actors que ja no repetiré mai més de les vaques, cabres, gent bicicletes....... Per cert, albiro que pot ser veritat això que diuen de que les pudors de l'Ìndia es converteixen en un aroma que et pot arribar a impregnar. Poc a poc. De moment avui ha sigut el tercer dia.
Apunt d’anar a dormir. Demà em toca diana a les 6 per anar a Jaisalmer, ciutat on hi ha les forces militars de l’Índia per ser fronterer amb el Pakistàn. Amb una mica de sort, intentaré muntar-m’ho per anar a fer el camell pel desert. Uii.. que no em descuidi el barret sinó em quedaré amb la closca de fora més torrada del que ja la tinc per dins.