Escric aquest blog cada dia quan acabo la jornada i em serveix tant per relaxar-me, com per recopilar i passar balanç de tot el fet durant el dia. I a més em va bé perquè aprofito per deixar constància d’aquest viatge servint-me de diari. Si a més qui ho llegeix va sabent de mi, doncs millor que millor. En quant a les fotos –que és el que més feina em dona- ho faig com a seguretat ja que si passés qualsevol cosa al portàtil em quedaria sense cap. D’aquesta manera un recull significatiu de l’àlbum, queda guardat a Internet. Evidentment mai passaria la feina que em suposa el reportatge per davant de gaudir d’aquesta aventura. Cosa que intento fer al màxim i que crec que li estic traient tot el suc.
Avui ha sigut un dia entre natura. Al matí el safari que ha servit més de passeig que de safari pròpiament dit, doncs apart de quatre bestioles mal comptades, del rei de l’escenari –el tigre- res de res. Potser els ha espantat la meva melena pensant-se que era un lleó.
I malgrat ahir deia que no visitaria pedres antigues, per no perdre el costum a la tarda he visitat en el mateix escenari al damunt d’una serralada, un fort molt antic i en molt mal estat però que ha valgut la pena veure’l.
No m’acabo d’acostumar al menjar indi. Tot, absolutament tot condimentat amb herbes i espècies. I mira que m’hi esforço. Déu, com enyoro el pa amb tomàquet!
diumenge, 15 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
hola wuapu. no pateixis per les fotos els comentaris etc. etc. si se't peta el portatil, ja saps que el del síndrome de Diogenes informatic ho te tot perfectament controlat i arxivat, al dia. o sigui que ni hi pensis.
ResponEliminagaudeix nanu, que per el que expliques i ens ensenyes...OSTITÚUUU!!!.
apa descansa... saps que em fa certa enveja el tema menjar?. m'encantes les especies i en especial les que hi posa el Pep al seu famós curri, que és, no una salsa, sinó un plat sensacional.
ja tindràs temps pel pa amb tomàquet.
ptons
Xino
M'al·legro de la teva polivalència, sols tenia por de que una cosa et solapes l'altra, es tan maco conèixer coses noves!!!!!!!!, s'han de gaudir amb els ulls, les mans....... els cinc sentits.... (inclòs el menjar), ja que no sempre pots fer-ho, no saps el que et te preparat el destí.
ResponEliminaBé.... ja saps que sempre estem amb tu, recolzante amb tot, desitjante el millor.
Abraçades
Gin
Va, no enyoris el què no has perdut,el pa amb tomaquet sempre hi serà.
ResponEliminaEls sabors de la India són únics i es tenen d'assaborir "in situ", aquí no és el mateix, mai...ni els colors, ni les olors,ni tu...tu aprofita per no tenir de dir quan tornis...ostras, perque no vaig...?
Són fantàstiques les fotos!
Vaig atrassat, vaig atrassat, no et puc seguir, tio, vas més ràpid que jo. Menja, collons, que t'estàs quedant en els ossos i pensa que quan tornis tenim presentació de CD i bolos per fer, que això no ho aguanta un tio famèlic. Pensa en els tiberis que ens fotiem a Sta. Eulàlia, primer a cal Rompetechos i després al Ton. Visca el pa amb tomata!
ResponEliminaCordetes
Ei, tu ets el del lloro o el del plàtan a la ma?
ResponEliminaWappooooooo com no em possi al dia ràpid....et dic lo mateix que et diu en Joan... vaig tard, vaig tardísim!!
ResponEliminaAbans de res demanar-te mil disculpes noi. Ja saps que la cuina em té tot el temps acaparat passo els dies preparant receptes i portan el blog... i tu amb menjars que no t'acaben de fer el pes.. mare meva quina ironia... Tu intenta gaudir de tots els sabors, tasta-ho tot, olora els menjars i deixat portar per tot allò que, molt segurament, quan tornis ho trobaràs a faltar.
Bé, ara que ja, per fi, m'he possat intentaré seguir les teves passes
Molts petons i fins molt aviat!!!
sembla que no trobem cybercafe o similar...
ResponEliminapatufeeeeeet, on eeeettsss...
els bous també deuen ser sagrats allà?
ho sento xaval, però tinc mono...
ptons
Xino