la setena meravella

Salvant les onades de venedors com he pogut i desempallagant-me d’ells com millor he sabut, he arribat a la porta d’accés al recinte del Taj Mahal. La sensació que produeix veure aquell monstre de marbre blanc just quan travesses la porta d’accés és indescriptible. És d’una bellesa i grandesa tan extraordinària que la sang se t’atura dins les venes i gairebé les llàgrimes entelen els ulls. Realment fa honor a ser una de les meravelles del món. Construït en 22 anys (8 de construcció i 14 d’ornamentació i acabats) per més de 20.000 persones vingudes de tot Àsia, és tot un espectacle digne d’admirar. Et passaries hores embadalit repassant cada filigrana de les parets amb pedres precioses incrustades al marbre. Els contrastos de l’Índia queden aquí ben palesos doncs entre la bellesa i ostentació del Taj, i la brutícia i pobresa del carrer només hi ha una porta.
Un altre complex digne de veure és el Red Fort de l’època que governaven els mogols. Infestat de palaus al seu interior i cada un amb les seves pròpies característiques i la seva pròpia història.
Agra va ser ser la capital de l’imperi creat per Gengis Khan.
Avui és l’equador del meu viatge i la fi del cotxe que m’ha acompanyat aquests dies. A les 11:30 del vespre surt el tren que m’ha de portar a Varanasi.