Visita a Jaipur. Més del mateix però amb un altre embolcall. L’Amber Palace que és el fort de la ciutat amb la seva història, els jardins de Hanak Bagh, una passejada amb elefant, que em feia il·lusió de fer però que amb 5 minuts ja en tens prou, doncs camina molt poc a poc i a sota d’un sol de justícia. Després el Gatore ki Chhatryan, que són una especie de temples-mausoleus i per acabar el tema visites el temple dels monos Mandir Thlkana Shrl Gattaji Trust on com és ja habitual són sagrats i campen per les seves en una sèrie d’edificis semi en runes. És veu que això de divinitzar coses i animals als indis els va molt.
De camí cap a Rathanbhore he parat en un “xiriguito” de la carretera i he pogut fer la meva petita dosi de “relacions humanes” per compensar una mica l’espessa agenda de visites històriques.
Avui no he dinat. No tinc massa gana. Em bec gairebé 3 litres d’aigua diaris doncs tinc els llavis i la boca molt ressecs i suposo que és per culpa de la molt baixa humitat que hi ha, que ho asseca tot.
Demà m’espera un petit safari amb camió. Un dia sense visites a pedres antigues i observar la natura suposo que m’anirà bé.
dissabte, 14 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
hola germanet, content que ja tornis a cagar bé. Quan puguis, explica com viatjes (cotxe de lloguer? vas amb algun guia? sempre el mateix?...ptons.
ResponEliminaJa estas a meitat del viatge...., ja saps el que hi ha, fes-ne un viatge per a tu, un viatge teu, senta'l com una experiència teva, no et miris les coses pensant en el que escriuràs , no es un viatge de treball, vull dir, que no estiguis pendent del que diràs o escriuràs, passa de tot i a lo teu..... que l'informàtica no t'espatlli el viatge...
ResponEliminaDe tot cor
Gin
la Gin te tota la raó. potser som nosaltreas que et forcem. sorry... però el viatge és teu i encara que l'estem visquent molt, gràcies a les teves cròniques, no hi pensis en nosaltres. xucla fins l'últim ale de l'India cada dia. i paeix-lo totalment amb la ment i l'estómac.
ResponEliminaXino dixit... i m'he que dat tant ample...
ptons picòmetre
jo miraria de dirnos simplement que estas be i llestos ,perque estas convertinlo en feina ,com be diu la gin,fes el viatge per tu no per nosaltres ,i troba el bou que buscabes
ResponEliminacuidat
Doncs no senyor!, tu ets deus als qu seguim aquí, als teus fans, has de fer del teu diari una bona novela d'aventures, i més amb aquesta foto de Robinson amb lloro i tot!. Au, noi, fins una altra.
ResponEliminaCordetes
Toni maco! Vigila, si tornes a pujar a dalt d’un elefant no te la fotis! Això es massa!
ResponEliminaLa Dolors segueix fotuda igual t’envia petons!