l'Índia es purifica a Varanasi

Ahir la mort. Avui la vida. Aquest és un dels contrasts de l’Índia.

M’he llevat molt d’hora per poder veure la sortida del sol des d’una barca al riu Ganges. La ciutat es desperta quan el sol es lleva i és espectacular veure la quantitat d’ànimes que van a pregar i a purificar-se a les aigües “brutes” del seu riu sagrat.
He recorregut els principals Ghats del riu de sud a nord contemplant l’espectacle inèdit de la vida que vibra a la seva vorera. Homes fent la bugada. Santons en meditació. Persones tenint cura de la seva neteja personal. Altres pregant amb una ritual devoció. I tot això al costat mateix dels rituals fúnebres que queden immersos paradoxalment en aquesta eclosió de vida i color, espectacle que cada dia fa trontollar la sensibilitat dels turistes que constantment xafardegen en aquest especial entorn.

Realment l’Índia m’està arribant a fons. Després he anat a buscar a la Geraldine, una argentina que viu a Los Angeles i amiga del Quentin Tarantino (ves per on!), que ens vam conèixer ahir al vespre quan ens esborronàvem els dos per primera vegada veient la dansa de la mort. Hem esmorzat i hem anat a visitar el santuari del budisme, el lloc on Buda va fer el seu primer sermó. Està en un poble anomenat Sarnath a 11 kms de Varanasi: el museu arqueològic, el lloc venerat del primer sermó, el Dasmek Stupa de 35 mts d’alçada, i el temple de Sri Digamber. Tot en la zona més Budista de l’Ásia.
Al capvespre, hem tornat al riu. Amb una barca hem pujat cap al ghat principal on fan un ritual ple també de llum, foc i color, gaudit per centenars de persones des de dins i fora del riu, mentre una munió d’espelmes en un petit jaç de flors suren i il·luminen la superfície del Ganges. Un espectacle, com tots, digne de veure i d’assaborir amb tots els sentits ben a flor de pell.