M’he despertat amb la pluja intensa que queia a Dharamsala aquest matí.
Estic allotjat a McLeod Ganj que és la part nord de Dharamsala i lloc d’ambient totalment tibetà. Els estrets carrers, amb les tendes que exposen els productes artesans d’aquest poble, impregnen al visitant del color i el sabor més tradicional de l’art i la cultura d’aquest poble exiliat.
Una mica més enllà, el recinte on hi ha la residència de Sa Santedat el Dalai Lama. Dins el recinte hi ha diferents pavellons on fan vida tant els monjos com els estudiants, i els temples. Visitables n’hi ha tres, el Temple Principal o Tsuglackhang i dos més, un a cada costat. En el principal que és on el Dalai oficia les principals cerimònies del calendari tibetà, està prohibit tirar fotografies. Hi ha tres imatges sagrades, el Sakyamuni Buddha que és de bronze i fa 3 metres d’alçada. Les altres dues, la de Padmasambhava i la de Avalokaitesvara miren cap al Tíbet. En un pavelló adossat es fa el ritual de Chosten fent una circumvalació al temple, que té a les seves tres parets exteriors les rodes d’oració Mani Prayer Wheel, consistents en una sèrie de cilindres verticals de metall amb gravats alegòrics dels mantras, que giren sobre el seu eix i estan disposats un al costat de l’altre cobrint tota l’amplada de les parets. Cada un té al seu interior un dels mantras. Fent-los girar d’un en un en el sentit de les agulles del rellotge, guanyes els mateixos mèrits que si es recités el mantra que cada una de les rodes té al seu interior.
Un dels rètols que hi ha a dins del complex, m’ha atret. Diu:
“La pau no és l’absència de la violència, sinó la manifestació de la compassió humana” i, realment reflexionant-t’hi entens que si hi ha compassió la violència no existeix, no té raó de ser, i per tant hi ha pau.
Al costat del recinte hi ha el museu del Tíbet, on s’hi exposen en un plafons, els textos i les imatges de tot el procés d’invasió, resistència, destrucció i exili dels seus habitants. Des del 1949, any que van començar els problemes amb la Xina, han mort 1,6 milions de persones i més de 6.000 temples i monuments històrics destruïts.
Per acabar la visita a aquest meravellós entorn, he anat a veure la Waterfall Bhagsunag, un saltant d’aigua impressionant que està a 1,5 km del centre de McLeod Ganj.
dimecres, 25 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
bon dia i bona nit.
ResponEliminaaixò ja és turisme de qualitat... catarates incloses! iamb els carrers amb records, com a la Rambla de BCN(segur que mal comparat)
sempre m'ha fascinat l'ambient dels temples tibetans, quan els he vist en reportatges, és clar. suposo que la pluja, si no ha set molt forta, també hi deu haver donat el seu color.
be, be. crec que podràs fer una enciclopèdia per fascicles, amb el que estàs veient. quantitat, qualitat i variat.
si, si, aquest pais dona per molt... o al menys tu m'ho fas sentir així.
vinga! fins demà. a veure per on "haurem" caminat.
petons
Xino (res a veure amb els cabrons dels xinesos i el seu afany de destruïr la cultura religiosa tibetana, i a la seva població)
Ben poca compasió humana hi ha en aquest món de mones que ens ha tocat bregar, doncs ! Massa poc temps per a reflexionar i massa pressa per arribar enlloc, a cops al preu que sigui.
ResponEliminaSom unes bestioles ben estranyes els humans !
Per cert, et deu semblar que t'has atansat una mica capa a casa... el barça i demanant l'independència !
Que tinguis un "suculent" dia ...i ens l'expliques a les postres.
Havia fotut un rotllo acollonant i el fill de puta de l'ordinata se l'ha carregat, el molt cabró, així és que no penso repetir... Fot un petò a cadascun dels peits budes panxuts que et trobis per tots aquests monestirs i palauets que visites.
ResponEliminaCordotes