lliçó d’humanitats

He dormit a casa del Dev. Li estic molt agraït per la deferència. És una casa molt humil. El llit és alhora l’armari i per tant no té matalàs ni llençols, sols una manta directa sobre la fusta i res més. De fet ja començo a estar acostumat a dormir en condicions no massa còmodes, però això també forma part de la meva aventura.

Dedico el dia d’avui a les humanitats. Després d’esmorzar hem anat a visitar la família de la seva dona. Una gent molt hospitalària com la majoria del país. Desseguida et fan entrar, et fan seure i t’ofereixen el chai amb galetes. En compensació els he “obsequiat” amb unes quantes fotos (els encanta que els fotografiïn!).
Això m’ha servit per conèixer en viu i en directe com viuen els de ciutat. La diferència amb els de poble és que aquest viuen en cabanes i en canvi aquí viuen en pisos d’obra, però el contingut és si fa o no fa el mateix. Cuinen a terra i amb les mateixes mans que acaben de passar per terra per recollir les peles de la ceba. I segons a on, les mosques acaben d’amanir l’espectacle. El llit a més a més fa de taula de menjador, d’armari, i de sofà. Per les cases es va descalç i el lavabo consisteix en un forat a terra i una aixeta que vessa l’aigua directa al terra amb un desaigua al mig. Una galleda i un pot fan de dutxa i una galleda més petita i una petita aixeta a sobre són el substitutiu del paper higiènic. Una de les moltes fites d’aquest viatge era per treure’m manies, i a fe de Déu que l’Índia és el lloc ideal per aconseguir-ho.
També he aprofitat per recollir algunes escenes que es veuen habitualment pels carrers i que són ben curioses. Feines, espectacles, culte i el que jo anomeno “art al carrer” que és un sens fi de cables i retalls de teles i cintes enganxades per tot arreu que s’afegeixen al desordre, a la brutícia i al que els occidentals veiem com a “caos” del país.

Avui aquesta nit comencem el tour de 7 dies per recórrer en cotxe els 3000 kms repartits entre l’Himatchal Pradesh i el Punjab. Avui hauré de dormir al cotxe. Ja no ve d’una mica!. Després em quedaran 3 dies per relaxar-me a Rishikesh i espero dormir damunt un matalàs encara que sigui primet.