divendres, 13 de març del 2009

moooolta carretera!!!

Aquí les distàncies són tan grans que els kilòmetres sembla que no passin. Si hagués fet aquest recorregut amb tren encara estaria a Jaisalmer.

He fet el recorregut d’Udaipur a Pushkar de 360 Km amb una parada al poblat de Shilpgram on hi han representades totes les regions de l’Índia. Cabanes, artesania, estris..., amb un guia que parlava l’anglès molt bé i molt ben documentat. Ha sigut molt interessant. Després carretera altra vegada amb el mateix de sempre, persones penjades de les portes dels cotxes, milers de camions transportant blocs enormes de marbre-granit blanc, camions super-carregats, bogeria a la carretera... situacions que ara ja no em sorprenen.

Un cop a Pushkar, he visitat el Temple de Brahma, l’únic temple hindú de tota l’Índia dedicat exclusivament a Brahma. Després un passeig tranquil i relaxat pels carrers plens de comerços on avui excepcionalment no m’han pressionat per comprar res (cosa estranya!). He baixat al llac que és sagrat (l’Índia és plena de coses sagrades: vaques, rates, llacs..), i per tant m’he hagut de descalçar com en tots els temples. He baixat per un dels 52 ghats o escales d’accés que hi ha en tot el perímetre. La vorera plena de merda, però ves per on la merda ara ja té un cert encant.

I tot seguit 130 km més fins a Jaipur. Una ciutat molt gran. Check-in a l’hotel, sopar una mica i aviat a dormir que demà em toca diana a les 7 del matí.
Publicat per a

5 comentaris:

  1. barbamec13 de març del 2009, a les 12:41

    Ei, noi, veig que m'has fet cas i ja poses títols a les fotos. Veus com així anèm millor els que seguim el teu periple?.D'aquesta manera és com si anéssim amb tu espiritualment (informàticament?).Vaig a sopar que avui és la nit de blues!. Ja veus, jo segueixo les tradicions terrassenques,i és que ja tinc una edat. Apa, noi, vés amb compte!. I bon rock'n'roll!!!!!!!!!.

    ResponElimina
  2. Ginebra13 de març del 2009, a les 13:51

    Contenta al veure que ja estas bé. Avui estas cansat de tants Km., ja veus viatjar cansa, hi han dies que quedes rendit, encara que val la pena, les vivències que reculls, bé ho valen.
    Quedat amb tot el que vegis, sentis......, ara potser algunes coses, no els hi donis importància.... després des de aquí veuràs que tot , per mes petit e insignificant que sigui, des de la distancia, es fantàstic, un record que mai mes podràs oblidar, mes encara, quan hi pensis o vegis les fotos, es tronen a sentir les sensacions, els olors... tot el que senties en aquell moment.
    No fasis cas al Francino, els calçons de colors de la foto t'estan molt bé......
    Una abraçada.
    Gin

    ResponElimina
  3. francino13 de març del 2009, a les 13:53

    el cordes... autèntic!
    be nen, vec que segueix tot be.estem fent una cole de fotos que deúnido. i quan arribis, aquells llargues tardes d'explicacions... je je
    no pateixis ara i passat-ho be!!!
    ptons
    Xino

    ResponElimina
  4. Unknown13 de març del 2009, a les 14:16

    Toni tot seguit a dormir! Que demà has d’estar en forma, per explicar noves aventures, compra una mica de formatge per les rates! Quines fotos! Joan M.

    ResponElimina
  5. TES14 de març del 2009, a les 1:00

    Te raó la Ginebra, ara deixa oberts els sentits i ves empapan-te de tot, despés quant ets aquí , aflorà tot .I si pots , no deixís de probar un d'aquests transports públics. És tota un altra experiència....autèntica
    Cuida't

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)